12 d’abril 2022

- Elvish Course Competition 70's


 Una Elvish francesa de carretera dels anys 70, o finals dels 60s... indeterminat. Al tub horitzontal hi ha les restes d'unes calques que diuen COURSE Competition... però no he trobat gaire informació, de moment. Aquí un breu document sobre la marca: L'histoire oubliée de la manufacture de cycles "Elvish" à Pau.
 
 En aquesta època, l'ús de l'acer seguia predominant en les bicicletes, el lleuger alumini estava reservat a bicis de gama alta i per tal d'ajustar el preu de venta en bicis de gama mitja encara anaven carregades de pes extra. El plàstic també començava a ser usat en la indústria (el canvi, manetes i desviador Simplex tenen varies parts en aquest material) ja que una vegada fets els motlles, la producció es multiplicava a cost mínim, era un material tan lleuger o més que l'alumini i prou resistent per funcionar en determinats mecanismes, i sobretot molt barat.

Tot això és el que aporta l'encant especial a les també anomenades Ten-speeds (10 velocitats), aquest tipus de velles bicicletes de ruta, l'abundància de ferro, ja que a partir d'aquesta època, qualsevol bici feia servir el màxim possible d'alumini, i coses com les llantes o bieles d'acer ja es destinaven només a bicicletes de gama baixa i urbanes barates. 

La restauració d'aquesta ha sigut de bon fer. Tot i que el quadre i forquilla tenen una bona colla d'esgarrapades, els components estaven molt ben conservats dessota la brutícia dels seus anys d'oblit.  Una talla 57, prou gran per provar-la en condicions, per això la vaig rescatar. Així estava quan va arribar:

                       
I així va quedar després de passar-li el drap i canviar algunes coses: pedals, neumatics, cinta del manillar i fundes, seient, guia cables... 
     







               
















05 d’abril 2022

- TREK 8700 Pro - "retro-gravel"


Estic segur que, per aquells qui vam veure com anaven desembarcant les Mountain bike a finals dels anys 80 i just començar la dècada dels 90s, entre els molts moments sorprenents, de veure per primera vegada nous sistemes de frens, canvis, materials, quadres, suspensions, etc... hi ha el moment flipant de veure la mítica Yeti d'en John Tomac, una bici de muntanya amb un manillar de carretera i la roda posterior lenticular, la també mítica Tioga Disk Drive, competint a primer nivell mundial.
Arrel d'allò més d'un vam provar de construir alguna btt amb manillar de carretera, si més no per emular ídols amb invents casolans, sense Yetis ni disk drives però l'efecte ja valia jajaja...

Anys després, dècades, vam començar a sentir parlar del Gravel, la bicicleta de carretera modificada per tal de combinar asfalt i off-road en una mateixa ruta, amb tots els avantatges i diversió que això comporta, però sempre amb rodes de 700c, el diàmetre de les màquines de l'asfalt. Als anys 90 però, el Gravel primitiu consistia en transformar una bici de muntanya, sempre amb rodes de 26", de manera que pogués ser més ràpida i aerodinàmica en trams de carretera. Bàsicament es tractava d'instal·lar un manillar de carretera i algun sistema de manetes de canvis i manetes de frens que hi funcionessin correctament; i després també hi havia el tema de l'elecció dels neumàtics, més o menys prims i amb mes o menys tacs depenen del terreny per on volguéssim anar a fer el Tomac, jajaja... 

La cosa és que fa un temps vaig comprar el quadre d'aquesta Trek 8700 Pro, una MTB de 1991 molt high tech a l'època, que combina l'alumini amb tubs de fibra de carboni i forquilla d'acer, i com que era una talla molt gran per mi per fer-la btt, vaig entretenir-me a convertir-la en gravel, tal com hagués fet fa 30 anys; perquè no només els materials i bicicletes són vintage, també ho són les maneres de fer, i sempre és divertit resseguir aquelles passes.


El resultat no deixa indiferent, no només pel color taronja fluo cridaner..., també l'estètica del manillar i la potència crida l'atenció, es veuen molt amunt, però això ja depèn de la comoditat i flexibilitat que es vulgui i es tingui. Com més baix, més aerodinàmic i més racing, esta clar.

Per completar la bici vaig tirar de coses que tenia per casa, un grup Shimano Deore LX (la versió més negre, m'encanta, encara que tinguin senyals del pas del temps, com és el cas...), els carrets, nous de trinca, també del grup LX però més moderns, amb pinyó de 8 corones, per aprofitar la peculiaritat dels Thumb shifters (manetes de canvi) del Deore DX, que són per 7 velocitats però que tenen un click extra, i funcionen la mar d'ok amb pinyoneres de 8v (compte que els Thumb shifters del Deore XT no ho permeten)... Les manetes de fre també unes Shimano RX100, de tercera regional però perfectament vàlides aquí. 
La opció de muntar manetes integrades de frens i canvis Shimano STI clàssiques no permet fer anar tres plats,  per això ho vaig descartar, però si només fem servir dos plats també ens poden servir i quedarien molt guapes.

Un altre punt delicat és fer passar les corbes del manillar per la potència, de 25,4mm. Els tubs de manillar clàssics solen fer uns 23,8mm de diàmetre i la única manera de procedir és obrir la potència i anar fent passar el manillar amb compte de no ratllar-lo ni que es quedi encallat. Per això la potència ha de ser d'acer, que té elasticitat, ja que una d'alumini és més rígida i és fàcil que es trenqui en l'intent.

També col·locar les manetes dels canvis té la seva dificultat. Pensades per diàmetres de 22mm, cal reformar la forma i l'orientació del cargol perquè abracin el diàmetre de 23,8mm.
La resta no té massa complicació, més enllà d'ajustar molt bé els frens ja que de moment no hi ha cargol per regular la tensió. 




















Puc dir que la bici funciona molt bé en superfícies més o menys amables. 
Ara però ja hi he muntat uns neumàtics més agressius i la intenció és anar algun dia a fer el Tomac a veure les sensacions que dóna, jajaja...



Una última cosa a recordar sobre aquella època..."abans": era tan important l'anar més ràpid com el tenir la sensació d'anar més ràpid. El cronòmetre no ho era tot... ni ara tampoc, gaudir el que es faci, això compta més!
 
Així que tingueu present que si un quadre de muntanya clàssic us va una mica gran de talla, sempre el podeu re-editar com a retro-gravel 
;-)

23 de març 2022

- AUTOMOTO SPECIAL POLY (2ª part)

 


Després de netejar tot, fil per randa, el muntatge va ser més lleuger. 
En aquest tipus de màquines tan antigues la restauració és important que sigui completada amb peces de la seva època aproximada. A part de conservar el màxim de cargols, femelles i arandeles i elements originals, calia completar-la amb coses que li mancaven, com els punys, el protector de cadena, un seient de cuir que li quedés bé, manxa i bossa portaeines... També vaig fer emigrar els neumàtics Michelin blancs d'una altra bici cap aquí.

Modern modern... només les fundes de frens i del canvi. 

Posar a punt i ajustar aquest canvi de marxes va ser el més complicat, ja que tot i tenir només tres velocitats, funciona molt diferent dels clàssics als que estem acostumats. Sort vaig tenir de trobar aquest magnífic post del blog Restoring Vintage Bicycles From The Hand Build Era  i de tenir un cable extrallarg d'aquest, també d'una altra bici encara per refer. Al final, malgrat l'antiguitat del rudimentari sistema mecànic, la cosa va quedar bé i el funcionament més que correcte i fiable.

Si us interessa investigar sobre tota mena de canvis de marxes de bicicleta hi ha la web-biblia anomenada Disraeli Gears, i aquí la pàgina concreta de la marca Cyclo de Saint Etienne, a França, i la derivada Cyclo Gear company de Birmingham, al Regne Unit. 

Encara que el model de canvi sembla el Cyclo Standart anglès, està clar que aquest concret va ser fet al centre de França, on la majoria de la industria de la bici hi tenia els locals, les cuines, els forns, el ferro, etc... les lletres gravades B.te SGDG, que es troben sovint en material francès de tota mena ho delata.

Un cop la bici va ser feta va tocar provar-la i sortosament comprovar que... voilà! cap problema! un èxit, i preciosa pels que ens agraden les coses endreçades però amb el rastre del pas del temps ben visible.  

























Al setembre del 2020, entre onades pandèmiques vaig aprofitar per escapar i emportar-me-la de turisme a on ella havia estat qui sap quantes dècades abans. 

A la placa que tapava el Headbage d'Automoto hi havia quelcom intrigant: Monique Roux, Place Dom Vaisette, Gaillac, Tarn... així que la idea era anar-hi i localitzar la Mònica o familiars, i qui sap si tenien informació... o anar a veure que passava, simplement, però bé, no hi va haver sort, de moment, ja que per començar, ni la Plaça mateixa no era a la ciutat i preguntant aquí i allà no van sortir respostes. Però en canvi la resta molt bé, vaig rodar molt amb la bici per tot arreu de Gaillac, visitar la catedral impressionant d'Albi, o passar un dia voltant per el centre de Toulouse, i visitant algun taller que seguia per l'instagram, com l'Atelier velo dèn Ben (@atelier_velo_toulouse), botigues amb esperit creatiu, filosofia de recuperació, reciclatge i customització. 







Dies després vaig rebre un correu electrònic de l'arxiu municipal de Gaillac que m'explicava que la Place de la Repúblique havia canviat de nom feia molts i molts anys, i que segurament durant molt temps la gent li continués dient Place Dom Vaisette... així que el misteri segueix viu, com la bici.